3.1. LA LITERATURA RELIGIOSA i MORALITZANT

3.1.1. FRANCESC EIXIMENIS

3.1.2. VICENT FERRER

Si vols veure un vídeo sobre el sant valencià més internacional, vés al següent enllaç:

 

http://www.rtvv.es/va/noudoctubre/Sant-Vicent_3_662363843.html

3.1.3. ANSELM TURMEDA

Llig atentament el poema "Elogi dels diners" d'Anselm Turmeda per tal de fer l'exercici 46 de la pàgina 122 del Volum I.

 

 

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat,
savi fan tornar l'home orat,
pus que d'ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial
segons que n'usa

Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors
Beati quorum.

Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes

Diners magres fan tornar gords
e tornen ledesmes los bords
si diràs "jas" a hòmens sords
tantost se giren.

Diners tornen los malalts sans,
moros, jueus e cristians
leixant a Déu e tots los sants
diners adoren.

Diners fan vui al món lo joc
e fan honor a molt badoc,
a qui diu "no" fan-li dir "oc",
vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar,
si·ls pots haver no·ls leixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
Papa de Roma.


 

 

Diners de falsedat fan veritat

i de jutge fan advocat;

el boig el tornen savi,

si en té, d’ells

 

Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l’home infernal

i el fan sant celestial

segons com els usa.

 

Diners provoquen lluites i remors,

crítiques i honors,

i fan cantar els predicadors:

Beati  quorum.

 

Diners alegren els infantsçi fan cantar els capellans

i els frares carmelitans

a les grans festes.

 

Diners, els prims tornen grossos,

i tornen legítims els bords.

Si diràs “tin”a homes sords,

immediatament es giren.

 

Diners tornen sans els malalts:

moros, jueus i cristians,

deixant a Déu i tots els sants,

diners adoren.

 

Diners hui donen al món el joc,

i fan honor al molt ignorant;

a qui diu “no” li fan dir “sí”.

Vegeu el miracle!

 

Diners, doncs, vulgues reunir,

si els pots tenir no els deixes escapar;

si molts en tens arribaràs a ser

Papa de Roma.

 

                     PAM (adaptació)

 

 

 

 

Per escoltar la versió musicada que, d'aquest poema, en fa Raimon, vés a l'enllaç següent:

 

http://www.viasona.cat/grup/raimon/integral-4-ausias-march-i-poetes-dels-segles-xv-i-xvi/elogi-dels-diners

 

 

3.1.4. LA LITERATURA MISÒGINA: JAUME ROIG i ISABEL DE VILLENA

Escolta aquesta versió musical d'un fragment original de L'espill o Llibre de les dones de Jaume Roig i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

 

Mestre Jaume Roig va nàixer
probablement a València
a començament del segle
XV. Se sap amb certesa
que va morir un dissabte
quart dia del mes d'abril,
l'any mil quatre-cents setanta-
vuit, en aquesta ciutat.
Va estudiar "Medecina
i Arts" a ciutat de Lleida
a l'Estudi General
i a la Sorbona, París.
Fou cèlebre com a metge,
examinador de metges
i Conseller de València.
I ha passat a la Història
com autor de la novel·la
que ell va titular Espill,
escrita en vers tota ella.
L'Espill és obra important,
d'evident misogínia,
més citada que llegida,
amb més de setze mil versos
dels quals jo vos en diré
noranta-set. Els que calen
per contar-vos una història
terrible i esgarrifosa,
d'un restaurant de París
on servien carn humana,
segons l'autor, ben cuinada:

Mes, aquell any,
un cas estrany
en lo món nou,
jorn de Ninou
s'hi esdevenc.
Jo tinguí el reng
fiu convidar
tots, a sopar
e rigolatge,
los de paratge
qui junt havíem,
allí teniem
de tots potatges;
de carns salvatges;
volateria;
pastisseria
molt preciosa,
la pus famosa
de tot París.
En un pastís,
capolat, trit,
d'hom cap de dit
hi fon trobat.
Fon molt torbat
qui el conegué;
reconegué
que hi trobaria:
més, hi havia
un cap d'orella.
Carn de vedella
créiem menjàssem
ans que hi trobàssem
l'ungla i el dit
tros mig partit.
Tots lo miram,
e arbitram
carn d'hom cert era.
La pastissera,
ab dos aidants
filles ja grans,
era fornera
e tavernera;
dels que hi venien
allí bevien,
alguns mataven;
carn capolaven,
feien pastells,
e, dels budells,
feien salsisses
o llonganisses,
del món pus fines.
Mare i fadrines,
quants ne tenien
tants ne venien,
e no hi bastaven;
elles mataven
alguns vedells:
ab la carn d'ells
tot ho cobrien,
assaborien
ab fines salses.
Les dones falses,
en un clot tou,
fondo com pou,
descarnats ossos,
cames e tossos,
allí els metien;
e ja l'omplien
les fembres braves,
cruels e praves,
infels, malvades,
e escelerades,
abominables!
Cert, los diables,
com los mataven,
crec les aidaven
e lo dimoni.
Faç testimoni
que en mengí prou:
mai carn ni brou,
perdius, gallines
ni francolines
de tal sabor,
tendror, dolçor,
mai no sentí.
Per lo matí,
de totes tres
feren quarters;
e llur posada
fon derrocada,
e l'aplanaren,
sal hi sembraren;
e tots los cossos
tallats a trossos,
(cent n'hi comptaren)
i els soterraren
en lloc sagrat.

 

http://www.viasona.cat/grup/raimon/nova-integral-2000-8-poemes-dels-segles-xiv-xv-i-xvi/espill

 

a) Què i on ocorren els fets que es narren en aquest poema de L’espill.

 

b) Com triaven la tavernera i les filles les seues víctimes?

 

c) Quins productes feien amb la carn humana? Com en dissimulaven el gust?

 

d) Què els semblava a la clientela eixos productes?

 

e) Quina fou la fi de la tavernera i les filles?

 

f) Què hi feren amb la posada que regentaven?

 

g) Creus que la 1a persona del poema correspon a Jaume Roig o és una 1a persona literària?