LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

La variació lingüística és el fenomen que dona compte dels usos diversos d'una llengua, els quals depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situació comunicativa. És objecte d'estudi de la sociolingüística.

Les varietats lingüístiques es contraposen a l'estàndard de la llengua.

TIPUS

Hi ha diferents tipus de variació lingüística que es generen en funció dels factors esmentats. Al mateix temps, aquests factors es classifiquen en dos: els que depenen dels grups humans (temps, espai i grup social), factors que l'individu no pot escollir; i els que depenen de la situació comunicativa, i que un mateix individu pot experimentar una alternança entre diferents varietats. Així, existeixen els tipus de variació següents:

·        Depenent del grup humà:

o   Variació històrica o diacrònica. Depèn del factor temps. Les varietats històriques són les diferents varietats que una mateixa llengua ha adoptat al llarg de la seva evolució natural. Per exemple, el valencià de l'època de Ausiàs March és diferent del de Jordi Sierra i Fabra. L'estudia la gramàtica històrica. Les varietats generacionals també s'inclouen en aquest tipus de variació.

o   Variació dialectal o diatòpica. Depèn del factor espai. Malgrat que es considerin varietats d'una mateixa llengua, el parlar d'una zona pot presentar diferències amb el de la zona contigua, separades sovint per accidents geogràfics (rius, mars, muntanyes...). Per exemple, el català de Mallorca presenta alguns trets diferents que el català del baix Ebre, o del Rosselló. L'estudia la dialectologia.

o   Variació social o diastràtica. Depèn de l'estrat social. Es tracta de les varietats que usen les classes socials diferents, com si foren dialectes parlats en una mateixa població per grups socials diferents. Malgrat que en la societat occidental del segle XXI no hi haja una variació gaire marcada, podem observar aquest tipus de variació en societats en què les classes socials formen grups tancats amb poca relació entre si (com el sistema de castes de l'Índia), o en altres èpoques en què la classe alta i la baixa no es mesclaven.

·        Depenent de la situació comunicativa:

 

o   Variació funcional o diafàsica. Depèn de la situació comunicativa. Es tracta dels diferents registres lingüístics, que es classifiquen en formals i informals. El parlant n'escull un o l'altre en funció del tema, la intenció, el canal (oral o escrit), els interlocutors i l'àmbit d'ús.

EXERCICI 1

Observa aquests exemples i digues quin tipus de variació lingüística exemplifiquen. Posa’n, almenys, un altre de collita pròpia (en qualsevol llengua!)

 

EXEMPLES

TIPUS DE VARIACIÓ

ALTRES EXEMPLES

Català:

nen (Central)

xiquet (Valencià)

nin (Balear)

 

 

Castellà:

Haiga (nivell sociocultural baix)

haya (estàndard)

 

 

Català:

vós (formal)

vostè (formal)  

tu (informal)

 

 

Català:

birra  /cervesa

 

 

Castellà:

fenecer (formal)

fallecer (formal)

morir (estàndard)

palmarla (informal)

estirar la pata (informal)

espicharla (informal)

 

 

Castellà:

autobús (Península) guagua (Canàries)

 

 

Per imprimir
La VARIACIÓ LINGÜÍSTICA.pdf
Documento Adobe Acrobat 758.4 KB

LES VARIANTS GEOGRÀFIQUES: EL BLOC ORIENTAL i EL BLOC OCCIDENTAL (teoria pàgina 59)

EXERCICI 2

Escolta atentament aquesta cançó que té marcades en blau i en roig els dos BLOCS DIALECTALS. Digues quin és quin de manera raonada, és a dir,  justifica la teua elecció amb exemples de totes les característiques del bloc, sempre que siga possible:

 

Ja saben pel barri "Qui són eixos tres?"
Els aturats de sempre, els horteres del mes
Estic riguent-me de qui està davant de mi
Dins d'eixe espill, matant complexos, volent-me així
La serietat és massa seria pa no fer-li broma
La senzillesa és sinònim de ser persona
Riguent fins a quedar afònics, amb Rodri i Toni
Tornant borratxos des del Cabanyal a Beni
T'estan diguent que sigues dur, que ets un home
Que amagues el dolor, que fardes de patrimoni
La naturalitat és crim, coses del dimoni
Arrel i ales, gràcies mama, poder de dones
Ei, contradiccions que el fan fort
L'amor té la mentira, la vida té la mort
Que no t'anul•len, no es un túnel sense eixida
Manen la voluntat i el temps, no la sort
Manen a una, els tres que sents, pren d'esta merda, fuma
Beuen del rom, del rock i el funk, estos cabrons qu'abrumen
I sempre orgull de classe, militants de base
Enamorats de rapejar fins que se vos passe
I des de Sants fins a València s'escolten
La resistència que obri el pas i les portes
Oh, som per a bé o per a mal
Imperfeccions, són reals i són nostres
I des de Sants fins a València s'escolten
La resistència que obri el pas i les portes
Oh som per a bé o per a mal
I més humans, oh, i més reals
Dos de la terreta i un del barri
Plan-B al beat, shake your body
Amb camisa, a Can Batlló
Gel i sifó en aquesta vida grisa
Esclaus del mercadeig
Portem el cabreig fins als palaus
No hem vingut a fer les paus
D'estiuet sense pasta i tu al tercer postgrau
Estic perdent enters, malalt de 45 i LP
Nen, estem fent avions de paper
Amb les nostres misèries i els vostres clitxés
Calla, es música apatxe, amb el Pancho
el Toni i la cassalla, apatxes
València és més que ska i gralla
No xapen a les tres, violència és canalla
Obrim escletxes, i si el pla falla
Trenquem el setge i no volem medalla
Enamorat d'aquesta merda fins la tomba
Si la vergonya al•liena no ho esfondra
I des de Sants fins a València s'escolten
La resistència que obri el pas i les portes
Ohhh som per a bé o per a mal
Imperfeccions, són reals i són nostres
I des de Sants fins a València s'escolten
La resistència que obri el pas i les portes
Ohhh som per a bé o per a mal
I més humans, oh, i més reals

EXERCICI 3

Escolta aquesta cançó del grup valencià "Aspencat" intrepretada per Èlia Ridavets i emplena la graella:

 

L'ÚLTIM SEGON - ASPENCAT

 

Mire al darrere i recorde tota una vida veig passar
i si poguera tornar a donar-li al "start"
i travessar les línies roges
cartografia del teu cos
per no trobar les coordenades
el nord i les petjades
i arribar a un lloc sense nom
i rebobinar, anar pels camins que no vam anar
hissar les veles en un nou mar
si poguera tornar-te a besar
i rebobinar, encendre els teus llavis i no pensar
tocar les estrelles i tremolar
Si poguera tornar-te a tastar

No sé el final d'esta història
sols vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dónes l'últim segon

Sóc addicte a tu, sempre ho he sigut
a les teues manies als teus pits i junts
vam provocar terratrèmols junts
i vam escriure diaris plens de fum
tornar a nàixer tornar a ser un xiquet
tindre el secret de la vida eterna
que fóres tu l'únic govern que em governa

De Sant Francesc al cap de Barbaria en moto
no em puc llevar del cap eixa foto
ni eixa posta de sol de postal
que despertava el nostre instint animal
tota la nit m'impregnava del teu olor
en la foscor tu eres la lluerna
i és que eres tu l'únic govern que em governa!
Perquè eres tu l'únic govern que em governa!

Ara fes el mateix però amb la versió original d'"Aspencat"

EXERCICI 4

Escolta aquestes cançons i emplena la graella: