El rei en Jaume en la llegenda

Noms de carrers, monuments, poemes i antigues ruïnes ajuden a conformar la memòria dels avantpassats i, quan un heroi s’ho val i dóna la mida, també les llegendes ens conserven el seu record. A València, n'hi ha una de molt coneguda referida a la porta de la Seu. Llig-la en el següent text:

*****La llegenda de la Porta de l'Almoina****

Al capdamunt d’aquesta porta hi ha catorze caps de pedra: set d’home i set de dona; i una llegenda molt vella explica per què s’hi van esculpir.

 

El rei Jaume havia vençut els sarraïns de València, i aquests sarraïns havien fugit perquè havien perdut la guerra, i deixaven les cases, els camps i l’aigua, i les muntanyes i els castells, i les séquies i els molins. Tota aquesta riquesa sense amo, el rei Jaume la donava als seus guerrers. Ja no tenien cap guerra a fer: arraconaven l’espasa i es tornaven llauradors, i així naixia un nou país.

 

Era un país una miqueta estrany, un país només a mitges, perquè no hi havia dones, tan sols homes, i això no podia ser: envellirien, moririen i s’acabaria el país (...); quan ja el rei Jaume, en la nova terra es va adonar que encara no es podia dir poble aquella gent, perquè no hi havia dones, llevat de set que havien vingut amb els seus marits (...) va fer-se portar el rei aquells set matrimonis davant seu, i els va manar que anaren a la ciutat de Lleida i que feren crida entre les donzelles per veure si voldrien venir a casar-se amb els guerrers fadrins. Van anar allà i ho van fer com els ho havia dit el rei Jaume.

 

 

Set-centes donzelles van fer el viatge des de Lleida a València, a veure què seria d’aquells guerrerets (...) De seguida que van arribar elles es va celebrar la gran cerimònia en la Seu, i d’allí van eixir tots, cadascú amb la parella que s’havia triat. Van fer una mica de festa i, després, fugint cap a casa, a fer faena, perquè en aquell país, regne li deien aleshores, tot estava per fer i calia treballar molt; i de fet, s’hi treballava tant que un país de malfaeners no ho va ser mai (. . .) I aquelles i aquells van tenir fills i filles, els quals es van casar i van tornar a fer més fills i més filles, que tampoc no van parar de fer-ne, de fills i filles, i així, seguint la mateixa norma, fins a hui que quasi no cabem, de tants com som, els valencians.

Porta de l'Almoina de la Seu de València
Porta de l'Almoina de la Seu de València

A veure si pots desxifrar el nom d'una de les set parelles fixant-te bé en la inscripció que acompanya els seus rostres!

Curiositats històriques

Aquesta llegenda explica d'una manera popular i entenedora l'origen dels valencians actuals que, majoritàriament, som  fills d'aquells repobladors que, arran de la conquesta militar de Jaume I del nostre territori, van vindre a les nostres terres. Una manera de comprovar el seu rastre són els nostres cognoms. Si cliqueu a l'enllaç de més avall comprovareu com molts dels vostres cognoms són compartits pels territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Ara ja saps per què! T'animes a comprovar-ho?

 

http://www.mapadeapellidos.eu/

 

Ara et toca a tu!

Exercici 1

Investiga per la xarxa a veure si esbrines com es deien les altres set parelles esculpides a la porta de l'Almoina.

Exercici 2

Saps d'on ve la frase feta "ser més llarg que l'obra de la Seu"? 

Exercici 3

La llegenda de la Porta de l'Almoina és una de les moltes que té com a protagonista el rei en Jaume. En coneixes alguna altra?  Et donem algunes pistes: rat penat, engendrament miraculós, l'elecció del seu nom, ....

 

Investiga pel teu compte i tria d'entre les diferents llegendes que hages trobat aquella que més t'haja cridat l'atenció per compartir-la amb els teus companys i companyes a classe.