En el següent enllaç tens un vídeo explicatiu sobre com afecta la dictadura franquista a l'ús normal i també literari del valencià i com hi va resisitir tota una generació d'autors.

De la dictadura a la democràcia: persecució, resistència i cooficialitat (continguts 1 i 2, els primers 4 minuts) :

https://polimedia.upv.es/visor/?id=4c114e82-ca68-e04e-931c-74f37fa82fe5

Llig aquest text i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

LA CULTURA CONTRA EL FRANQUISME

Cronològicament, el període franquista podríem considerar-lo dividit en tres èpoques molt diferenciades: la postguerra immediata, que s’estendria fins que la derrota dels feixistes europeus el 1945 va provocar l’aïllament del règim espanyol. La cultura es trobarà totalment subjectada a control; sobreviure hi serà llavors l’únic objectiu dels qui no combregaven amb els postulats franquistes. De 1945 ençà, i fins ben entrada la dècada dels cinquanta, la cultura oficialista continuarà imperant, però començarem a trobar-nos amb petites àrees de relativa autonomia; la tasca dels creadors de cultura, dels escriptors, podrà anar separant-se dels principis oficials i plantejar-se des d’altres perspectives. Finalment, la dècada dels seixanta es caracteritzarà per la major llibertat de cultura (llibertat sempre relativa, i molt menor en parcel·les com el teatre i els mitjans de comunicació), mentre continuarà la repressió dels creixents moviments de protesta política i sindical. Els setanta van confirmar l’aparent normalització de la cultura; normalització tant més meritòria si tenim en compte que mecanismes de control com la censura van mantenir-se fins i tot durant el període de transició que es va obrir després de  la mort del dictador el 1975. Una normalització, en fi, que si per a la literatura en castellà va significar bàsicament el refermament d’unes trajectòries anteriors, per a l’escrita en valencià representa també obrir les portes a un major desenvolupament, a una maduresa representada majoritàriament per autors nous, és a dir: sorgits tots al llarg dels darrers anys.

Al País Valencià estant, la primera etapa va ser particularment dura i la cultura no va restar al marge. Si per un costat la feblesa de la nostra cultura la feia- a diferència del Principat- pràcticament inofensiva, no per això les autoritats franquistes anaven a propiciar-la. Ni molt menys. El que passava és que el vessant folklòric de bona part de les manifestacions culturals valencianes més arrelades, unit al seu caràcter tradicionalista i conservador, permetia una certa permissivitat; permissivitat de què no van gaudir-evidentment-els moviments progressistes i avantguardistes, empraren la llengua que empraren.

             Josep Lluís Sirera. Història de la literatura valenciana.

a) Quins són els tres períodes que Josep Lluís Sirera diferencia en l’època franquista? Com era la cultura en cadascun d'eixos tres períodes?

b) Per què el règim franquista tingué una certa permissivitat amb la cultura valenciana i no així amb aquella que es produïa a Catalunya?

- Què és una estaca? 

- Què creus que representa en aquesta cançó?

- Què la fa més forta?

- A qui creus que representa l’avi Siset?

- On estan representades les noves generacions?

- Com estava “l’estaca” quan Lluís Llach va composar aquesta cançó?

QUÈ VOLEN AQUESTA GENT- Maria del Mar Bonet

De matinada han trucat,
són al replà de l'escala
la mare quan surt a obrir,
porta la bata posada.
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'

'El seu fill, que no és aquí?',
'N'és adormit a la cambra,
què li volen al meu fill?'
El fill mig es desvetllava
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'

La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant
que ben compromès n'estava
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'

Dies ha que parla poc
i cada nit s'agitava,
li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'alba.
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada
i es llença pel finestral
a l'asfalt, d'una volada.
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'

Els que truquen resten muts,
menys un d'ells -potser el que mana-
que s'inclina al finestral,
darrere xiscla la mare
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'

De matinada han trucat,
-la llei una hora assenyala-
Ara l'estudiant és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'

- De què parla la cançó?

- Per què creus que l’estudiant es llança per la finestra?

  AL VENT- Raimon

Al vent,

la cara al vent,

el cor al vent,

Les mans al vent,

els ulls al vent,

al vent del món.

I tots,

tots plens de nit,

buscant la llum,

buscant la pau,

buscant a déu,

al vent del món.

La vida ens dóna penes,

ja el nàixer és un gran plor:

la vida pot ser eixe plor;

però nosaltres

al vent,

la cara al vent,

el cor al vent,

les mans al vent,

els ulls al vent,

al vent del món.

I tots,

tots plens de nit,

buscant la llum,

buscant la pau,

buscant a déu,

al vent del món.

- Què creus que signifiquen les metàfores “tots plens de nit” i “buscant la llum”?

Els autors de les cançons que has treballat pertanyen al moviment que va ser batejat com  la  Nova Cançó. Busca informació sobre aquesta generació de cantants.