RENAIXENÇA i ROMANTICISME: període històric i corrent estètic.
El Romanticisme
Si vols conéixer un poc més el context social del romanticisme, no et pots perdre aquest breu vídeo:
La Renaixença
En aquest enllaç tens un vídeo explicatiu sobre la Renaixença (fins al minut 3.30):
La Renaixença:
https://polimedia.upv.es/visor/?id=a8aa315a-65a6-df48-827d-261e07623d45
La poesia de la Renaixença
Vols escoltar recitat el poema que inicià la Renaixença. Doncs clica a l'enllaç següent i escoltaràs el poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau.
Exercici 1
Llig aquest poema de Jacint Verdaguer i contesta les preguntes:
LES BARRES DE SANG
Dins son palau de Valldaura
trist està Jofré el Pelós
mirant son escut que penja
d’un feix de llances i estocs.
Los cavallers ja li diuen:
- De què estau tan neguitós?
- De veure ma adarga llisa
com un llibre sense mots.
- Llisa n’és la vostra adarga,
mes té el camp de plata i or.
- Bé té el camp d’or i de plata,
mes és un camp sense flors.
Mentre diu eixes paraules
una carta n’ha desclòs;
la lletra n’és del gran Carles,
duu segell d’emperador.
"Los normands entren a França,
ajudau-me el meu nebot,
que si vós me dau ajuda
cada braç valdrà per dos”.
Quan les lletres són llegides,
- Cavallers, anem-hi tots.
Ja es cobreix de fina malla,
ja se’n calça els esperons,
ja se’n volen cap a França;
bon camí que Déu nos do.
Quan lo camí se’ls acaba,
se’ls começa el treball fort.
Carles Calb està en batalla
i los normands li prenen lloc,
com un mur de ferro verge
avançant cap a migjorn;
Ragen sang, destrals i llances,
les ballestes ragen foc.
A la primera embestida
lo mur de ferro se romp:
los normands van de recules
per escapar de la mort.
A la segona embestida
no se’n veia cap enlloc.
Los francesos demanaven:
- Qui és aqueix batallador?
- Lo comte de Barcelona,
lo comte Jofré el Pelós.
La darrera de les fletxes
l’ha ferit a prop del cor.
Ja el n’entren a una tenda
que prengué als normands traïdors;
lo primer que l’hi visita
n’és Carles Emperador;
Carles mira ses ferides,
ses armes mira el Pelós;
tot mirant les seves armes
sospirava de tristor.
- No sospireu, lo bon comte,
bon metge arriba tantost.
- De les nafres no me’n sento,
sols me sento de l’honor,
puix en lo camp de la guerra
per mon escut no hi ha flors.
- Si el teu escut n’està sense,
ton pit n’està vermellós.
Posa els dits en la ferida,
los passa per l’escut d’or.
Si el comte Jofre plorava,
encara plora més fort,
mes ses llàgrimes de pena
ja són llàgrimes de goig.
- Grans mercés, lo rei de França,
gran mercés l’Emperador.
Si no puc tornar a veure-us,
Catalunya i Aragó,
est testament us envio
escrit amb sang de mon cor;
graveu-lo en totes mes torres,
brodeu-lo en tots mos penons,
i porteu les quatre barres
a les quatre parts del món.
a) Qui és el protagonista del poema?
b) Quin parentesc l’unix amb l’Emperador de França?
c) Fes un resum del que es conta al poema.
d) De la poesia de Verdaguer, a quin grup creus que pertany?
e) Quines característiques pròpies del romanticisme i de la Renaixença presenta?
e) Saps com s’anomenen aquests tipus de poemes?
Exercici 2
LLig aquest poema de Constantí Llombart i contesta les preguntes de més avall:
El meche don Baltasar,
veent-lo ya convaleixent
a Rufino un aliment
llaucheret lo va ordenar.
I ell que d’estar en pesebre,
per serril, dignísim era,
pa menchar cosa llauchera
Se féu guisar... una llebre!
a) Com descriuries el llenguatge del poema?
b) Quin és el tema del poema? Compara'l amb els que has llegit de Jacint Verdaguer i de Teodor Llorente.
El teatre de la renaixença
Exercici 3
Visiona aquesta sinòpsi o resum de la pel·lícula basada en l'obra de teatre Terra Baixa d'Àngel Guimerà. A quina part de l'obra creus que correspon el fragment que has llegit al llibre de text?
Exercici 4
Visiona el vídeo de la introducció de la pel·lícula inspirada en l'obra teatral de Josep Bernat i Baldoví, "El vírgo de Visanteta", i digues quines característiques del teatre popular de la Renaixença hi veus.