6.1 LA LITERATURA POPULAR FINS AL SEGLE XVIII
Característiques de la literatura popular
La literatura popular és aquella que naix de la necessitat d’expressar-se que qualsevol comunitat social té. Es desenvolupa paral·lelament a la literatura culta i té les característiques següents:
· Es tradicional: continua uns models heretats de la tradició.
· És oral: es trasmet de boca en boca.
· És anònima: no se’n coneix l’autor i, de generació en generació, pot sofrir canvis, afegitons, transformacions,...
Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII perviu una gran quantitat de producció literària de caire popular. Les classes populars, que desconeixien el castellà, gaudien amb aquest tipus de poesia i narrativa i assistien freqüentment als espectacles teatrals.
LA POESIA
La poesia popular d’aquests segles es manifesta a través d’una gran varietat de gèneres entre els quals caldria destacar:
· Els goigs: composicions religioses que lloaven Déu, la Mare de Déu o algun sant. A diferència de la resta de gèneres, els quals es transmetien de manera oral, en el cas dels goigs en n’han arribat una quantitat considerable gràcies al fet que solien ser duts a la impremta quasi paral·lelament a la seua creació.
· Les nadales: són cançons religioses de procedència medieval que tracten sobre temes referents al naixement de Jesucrist.
· Les corrandes i cançons de pandero: anomenades així perquè el seu cant era acompanyat per la percussió d’un pandero. Es tracta de cançons curtes de tema amorós, d’enyorança, de lloança a xiques, de treball, satíriques, etc.
· Els romanços: són poemes narratius que expliquen una sola situació de gran intensitat dramàtica. Poden tractar sobre temes diversos com per l’exemple l’amor, el bandolerisme, vides de sants, fets històrics, anècdotes curioses, ...
EXERCICI 1
Fixa’t en els textos següents i digues a quin gènere popular pertanyen. Justifica la teua tria:
|
TEXT 1 |
|
A la vora del riu, mare, he plantat un taronger, que fa les taronges agres com la cara de vosté. |
|
TEXT 2 |
|
La nit de Nadal és nit d’alegria: el fill de maria és nat al portal. Perquè tinga son aquesta nit santa, sa mare li canta non-non, la non-non. Veniu si voleu besar ses galtetes; veniu de puntetes i no el desperteu. |
|
TEXT 3 |
|
Diuen que només les lletges tenen cabuda en lo cel; si és veritat, moreneta, dreteta vas a l’infern. |
|
TEXT 4 |
|
Puix del summu Protomàrtir fóreu gran imitador: Gloriós Sant Pere Màrtir doneu-nos vostre favor.
De pares pagans nasquéreu a Verona, gran ciutat, però sempre mantinguéreu pura la fe a l'Increat. Anant creixent en edat fóreu l'assot de l'error. ... Del Pla, Sarrià i el Llobregat, la comarca afavorida, en tota necessitat es veu per Vós protegida: perxò atenta i agraïda us multiplica eix honor. ... En vostra ermita i muntanya s'hi feu fort l'enemic, mes, per Vós fou destruït amb brevetat molt estranya, deixant el siti i campanya tement un càstig major.
|
EXERCICI 2
Per completar els exemples de poesia popular, escolta aquest romanç interpretat pel cantaor valencià Pep Gimeno, Botifarra, que porta per títol “Les dones que juguen a burro” i enumera les característiques pròpies d’aquest gènere que presenta.
Si vols conéixer millor aquest cantaor valencià, pots consultar la seua discografia en aquest enllaç:
EXERCICI 3
Observa la lletra del poema dedicat a la patrona del nostre poble, que, tot i tindre un autor conegut (S. Santos) té totes les característiques d'un goig. Escolta'l (a partir del segon 0:34) i raona-les:
Oliva té Mare,
la Mare més bona,
la Mare més santa,
de més tendre cor.
Oliva té Mare,
la més agraciada,
la més poderosa,
la Mare millor.
De Déu és la Mare,
i Filla escollida,
del cel i la terra,
és Reina per dret.
I Oliva li dóna el nom dolç i tendre
de Nostra Senyora del Rebollet.
LA NARRATIVA
Entre els gèneres més importants dins de la narrativa podem destacar:
· Les rondalles: són narracions breus en prosa sobre temes imaginaris i fantàstics.
· Les llegendes: són narracions que, encara que amb l’aparença de ser històriques, tenen molts elements ficticis i imaginaris. Abunden aquelles que narren les gestes heroiques d’algun personatge històric, per la qual cosa solen estar situades en un espai i un lloc concret.
EXERCICI 4
Escolta la versió en rap d'una de les rondalles valencianes més populars, "I queixalets també!" dramatitzada pel grup valencià Rapsodes:
EXERCICI 5
Escolta la cançó que Dani Miquel li ha dedicat al recull de llegendes del nostre poble, Oliva.
Aquesta és una de les llegendes que es recullen la publicació "Dotzena i mitja de llegendes del Pinet" de Domènec Morell. Llig-la i anota els elements que convertixen aquesta narració popular en una llegenda i no en una rondalla.
EL TEATRE
(Teoria pàgina 243-244/ Pràctica pàgines 202-203)
Segueix el text mentre visiones aquest fragment del Misteri d'Elx:
Esposa e Mare de Déu
a nós, àngels, seguireu.
Seureu en cadira real
en lo regne celestial.
Car, puix en Vós reposa
Aquell qui cel e món crea,
deveu haver exalçament
e corona molt excel·lent.
Apòstols e amics de Déu,
aquest cos sagrat pendreu
e portau-lo a Josafat
on vol sia sepultat.
* En les representacions actuals únicament és interpretada la primera cuarteta
- A quina part de la representació del Misteri d'Elx creus que pertany? Raona la teua resposta.
En aquest enllaç pots trobar una selecció de les millors escenes del Misteri d'Elx així com la representació completa.
http://www.misteridelx.com/va/representacion/#formbsc
EL TEATRE POPULAR ALS NOSTRES DIES
També als nostres dies continua viu el teatre de caràcter popular en valencià. En els últims anys, a la nostra població, s'han promogut vàries iniciatives teatrals que tenen com a promotors ciutadans de a peu que, des de les seues Germandats, Falles, Filaes, associacions, etc, estan reviscolant un gènere que, des de sempre, ha tingut gran acceptació entre la població.
Veiem-ne una mostra:
Què tenen en comú aquestes mostres actuals de teatre popular amb les anteriors al segle XVIII. I de diferent?