PANORÀMICA SOCIOLINGÜÍSTICA DELS S. XVI, XVII i XVIII

EXERCICIS 1, 2, 3 i 4
Exercicis.pdf
Documento Adobe Acrobat 234.5 KB

Ací teniu un MAPA CONCEPTUAL que vos pot ser de gran utilitat a l'hora de relacionar el grapat de fets històrics que tingueren repercussions lingüístiques i, per tant, literàries, als s. XVI, XVII i XVIII:

Panoràmica sociolingüística dels s. XVI, XVII i XVIII en presentació Power Point
En aquest power point trobaràs de forma esquemàtica i connectada, els diferents fets històrics i polítics que marcaren els segles XVI, XVII i XVIII i que, en literatura culta escrita, coneixem amb el nom de Decadència.
Panoràmica sociolingüística dels s. XVI,
Presentación Microsoft Power Point 405.0 KB
Panoràmica sociolingüística dels s. XVI, XVII i XVIII en PDF
Panoràmica sociolingüística dels s. XVI,
Documento Adobe Acrobat 648.5 KB

Segle XVI

 

EXERCICI 1

 

Llig el següent fragment de la novel·la històrica Crim de Germania de Josep Lozano i contesta les qüestions que tens a continuació:

 

...El poble estava malcontent. Ja feia uns anys que les passàvem molt magres. Hi havia fam , la lletja fam. El blat mancava, i els forners especulaven amb el preu del pa. A banda, hi havia els censals, la pesta i els crims dels nobles contra el poble.

 

 

L’any 1517 del Nostre Senyor, vàrem sofrir una de les pitjors revingudes del Guadalaviar. L’any següent, Barba-rossa atacà Xilxes i va saquejar Dénia i Alacant. Nosaltres sabíem que la moreria ajudava impunement els pirates de l’Alger i d’Orà; però els serfs agarens vivien sota l’aixopluc dels senyors, i no podíem fer res contra ells.

 

Les veus del poble reclamaven justícia contra aquell estat de coses. Els cristians de sang vella, desitjàvem, esperàvem amb deler el dia de la venjança. Per si tot açò no bastàs, l’any vinent tornà la pesta a les nostres llars. I fou tan gran l’epidèmia, que les autoritats, emporuguides, se n’anaren de la ciutat, fugiren al camp, amb la por de la mort penjada a les esquenes. I nosaltres, els menestrals, aprofitàrem l’escampada per a constituir-nos en Germania.

 

... En octubre ja era reestablerta la Germania. Els menestrals s’alçaven en armes contra els nobles de la ciutat; i, als pocs dies, també ho feien els llauradors cristians, contra els moriscats i els grans senyors que posseïen les terres.

 

Els nobles, quina colla d’arrapacristos! El comportament dels agarens es comprenia: on va la corda va el poal, sempre darrere de la molleta de pa que els escuràs les dents. Però els nobles, això eren altres calces! Sempre han volgut el tros i el mos, la mareta i els ouets, el plat i les tallades. Com més tenen, més volen, més cobegen.

 

Els camperols i els menestrals ens féiem el compte que qui res no té, res no pot perdre. La vida, sí. Però els altres, els nostres enemics, tot ho podien perdre: la vida, el benestar, els honors, les riqueses, el poder, les terres.

 

... A instàncies meues, pel setembre de l’any passat, el Consell va prendre l’acord d’alliberar i emancipar els vassalls moros dels grans senyors terratinents, per tal de millorar aquells, i alhora privar els nobles de l’ajuda que d’ells prenien pel seu nombre i fidelitat. Però tot açò, amb altres projectes tan importants com el de repartir la terra entre els llauradors, va quedar en fum de botja.

 

Veritat és que la revolta també la provocaren altres motivacions, i entre totes, l’afer dels nomenament dels virreis.

 

El febrer de 1520, Adrià d’Utrecht jurà els Furs del Regne de València, com a representant de Carles I i, encara que era il·legal, els agermanats ho acceptàrem. Més tard els nobles admeteren com a virrei el comte de Mélito, que nosaltres mai no reconeguérem, que el poble mai no reconegué. (...) I el rei, ho hauria pogut arranjar?El nostre rei Carles I, nou emperador, anava en aquells dies capficat amb la dèria de l’imperi. Com si l’imperi haguera de fer florir queviures...

 

El rei Carles I, sí: ell  sempre ha anat a la seua; de tant en tant una pasteta, però ell sempre a la seua. (...) I el poble estava descontent; però ell, el rei, florejant per ci per llà i sempre a la seua, que no és la nostra; decantant-se al principi per nosaltres; després pels senyors; i, darrerament,pels senyors i contra el poble. I encara alguns dels nostres victorejaven, malgrat tot, com bacores beneïdes, el “Visca el rei Carles” i el rei a la seua, que no és la nostra.

    

 

       

El que acabes de llegir són les reflexions d’un agermanat condemnat a mort poc abans de ser executat per haver intervingut en la primera revolta de les Germanies:

 

a)      Busca el significat de les paraules que apareixen al text marcades en roig (si saps alguna paraula o expressió sinònima que puga substituir-les no cal que busques el significat al diccionari).

 

b) Quins fets provoquen que els menestrals es constituesquen en Germania per tal de revoltar-se contra els nobles?

 

 

c) Per quins motius els agermanats estan en contra dels musulmans? De què els acusen?

 

 

d) Què intenten fer els agermanats amb els llauradors àrabs?

 

 

e) Quina opinió li mereix al narrador el rei Carles I? De què l’acusa?

 

 

 

 EXERCICI 2

 

Llig el següent fragment i contesta les preguntes que tens a continuació:

 

Ja feia quatre anys que l’actual emperador Carles, nét del seu espòs Ferran el Catòlic, li havia encomanat el governament del Regne de València, nomenant-la virreina, tot just després de la derrota dels agermanats. I li pregà que complís la llei, severament, amb tots els rebels que encara restaven en vida.


[...] En dos anys na Úrsula Germana de Foix havia sentenciat 800 persones i n’havia composades un nombre superior pel «crim de germania i unió popular». Al botxí Morro de Vaques, com que no donava coll a tanta feina, li havien buscat un ajudant, també molt tret en l’ofici: Zomba. El terror imperava per les terres valencianes i l’autoritat de la reina de los valencianos, com l’anomenaven per burlar-se’n els castellans,
es feia cada volta més contestada. El mite de l’Encobert no s’havia esvaït amb l’assassinat d’aquest jueu, i en poc de temps havien aparegut dos Encoberts. L’esperit de la revolta surava en l’aire i es feia cada vegada més palés.
El duc de Calàbria, per distraure-la, havia aconsellat a la seua esposa de fer una festa més entre les innombrables i comentades festes que ella feia, per tal que el poble menut de València anàs oblidant, entre músiques i danses, els cinc darrers anys de negra repressió.

[...] Sa Majestat la virreina, que la por i els anys havien fet agressiva i desconfiada, no va acceptar de molt bon grat la disposició del seu marit, però al capdavall la va creure necessària.

—Que la plebs —va comentar Úrsula al seu espòs—, com els infants, cal reptar-la des de la primera desobediència. No donar-li pastetes ni peixet, que, com diu el proverbi, des de xicotet s’adreça l’arbret.

 

               JOSEP LOZANO. Crim de Germania. Edicions Bromera

 

a) En quina època ubicaries el que es descriu en aquest text?

 

 

b)  Qui era na Úrsula Germana de Foix? Quin parentiu la unia amb l’emperador Carles I? Com descriuries el seu caràcter?

 

 

c)  Com va ser la repressió després de les Germanies?

 

 

d)  Qui creus que devia ser l’Encobert?

 

 

e) Què et sembla la idea de celebrar festes per a oblidar injustícies? Creus que funciona?

 

 

f) Què significa el proverbi des de xicotet s’adreça l’arbret?

 

 

 

Lectures recomanades

Si t'ha picat la curiositat, pots saber més d'aquesta època llegint la novel·la de la qual hem extret els fragments per fer els exercicis. Ací t'avancem un poc d'informació i l'enllaç de la web on pots trobar-la:

Crim de Germania s’inicia amb el banquet que organitza la reina germana de Foix per tractar que els seus vassalls obliden la dura repressió contra els agermanats. Però ningú no acudirà a la cita del convit. El perquè d’aquesta «revenja» el trobarem en les pàgines següents, que ens mostren diversos episodis de la lluita sagnant que va enfrontar el poble i la noblesa. Uns fets històrics que es poden llegir, també, en clau molt més actual.

 

http://www.bromera.com/fitxa-llibre-propostes-didactiques/items/crim-de-germania-ena.html?id_fitxa=

 


DISPONIBLE A LA BM
DISPONIBLE A LA BM

La decadència del segle XVI vista per un jove del XXI


El Sant Ofici reclama la col·laboració de Pere Blasco, justícia de la vila d’Ontinyent. La decisió d’ajudar-los li planteja molts dubtes morals, però oposar-se als inquisidors, a les acaballes del segle XVI, és una de les accions més temeràries que es poden dur a terme. Jaume, un filòleg dels nostres dies que descobreix accidentalment la possibilitat de viatjar a través del temps, apareix de sorpresa en aquest escenari i aconseguirà allotjar-se en la casa del justícia. La seua mirada incrèdula ens descobreix com es desenvolupa aquest episodi, alhora que ens mostra com era la vida quotidiana en un moment en què les institucions genuïnament valencianes i la llengua i la cultura pròpies estaven en decadència.

 

Pots trobar més informació a:

 

http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/el-justicia.html

 

Segle XVII

L'any 1609, un de cada tres valencians va ser obligat per la força de les armes a deixar les cases, els camps i les terres dels avantpassats i a embarcar-se cap al nord d'Àfrica, inicialment cap a Orà i Alger i més endavant cap a Tunísia, en un viatge sense retorn.

Hereus dels supervivents de la conquesta del territori que el rei Jaume I va fer al segle XIII que van ser sotmesos pels senyors feudals cristians a una condició propera a l'esclavatge, els moriscos valencians van romandre en les bosses de població residuals escampades per tot el territori resultat de la conquesta i en recintes emmurallats dins les viles cristianes: els ravals o moreries. Suposaven un terç de la població i eren majoritàriament pagesos. En la tardor de 1609 Espanya comptava amb 8,5 milions d'habitants, 385.000 dels quals eren moriscos. 125.000 vivien al Regne de València.

 


"Moriscos, els valencians oblidats", és una producció valenciana dirigida per Sergi Tarín que rememora l'expulsió dels musulmans valencians l'any 1609. Aquest documental va guanyar el Premi Inquiet 2009 al millor documental i va ser elegit pel públic com a millor pel·lícula d'entre totes les presentades a les diverses seccions oficials del festival, celebrat a Picassent.

Aquest documental és una producció d'Info TV (València) amb la col·laboració de l'Ajuntament de Gandia i de la Universitat d'Alacant.

 

Ací tens resumida la informació essencial d'aquest documental...

 

Després de visionar la versió reduïda del documental a classe has d'emplenar el qüestionari que et facilitarà la teua professora (el pots consultar prèviament per familiaritzar-te amb les preguntes i fer-ne un seguiment més efectiu descarregant-te'l)

 IMPORTANT: el resultat del test pot apujar fins a 1 punt la nota del control de LITERATURA del punt 5. 

 

Test Moriscos, els valencians oblidats
Test Moriscos, els valencians oblidats p
Documento Adobe Acrobat 155.4 KB

Pots començar a ratrejar el passat mallorquí de comarques com la Safor i, sobretot, la Marina a:

 

 

 

En aquest enllaç trobaràs un vídeo explicatiu sobre la situació social de la llengua als segles XVI i XVII:

 

L'hegemonia peninsular de Castella. Conseqüències per al valencià:

 

https://polimedia.upv.es/visor/?id=3cb8e066-a244-e947-8343-1e72d25e02c5#

 

 

Lectures recomanades

Si t'interessa aquest període històric, pot reviure'l llegint aquestes novel·les:

DISPONIBLE BM
DISPONIBLE BM

L'epopeia d'un morisc valencià a la conquesta de Timbuctú


Aquesta novel·la narra l’epopeia d’Ahmed Al-Farrasí, un morisc valencià del segle XVI, cabdill de la tropa de mercenaris que conqueriren la ciutat de Timbuctú, a l’Àfrica central. El protagonista d’aquesta història ens conta, en primera persona, la seua aventura en una lluita contra els fusellers del Marroc, molts dels quals també eren d’origen valencià. Durant la batalla, la seua memòria alterna els fets bèl·lics amb les evocacions de la seua vida en terres valencianes. El seu relat deixa constància de la cultura, els costums i la llengua del seu poble, com també de la lluita per sobreviure a la dura repressió inquisitorial del segle XVI.

 

Més informació a:

 

http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/allah-akbar-elMorisc.html

Segle XVIII

En tots els enfrontaments socials ocorreguts als segles XVI i XVII, la llengua intervingué com a recurs de  classe: l’alta noblesa accentuà la seua castellanització cultural durant els segles XVI i XVII i arrossegà pel mateix camí alguns sectors burgesos, especialment al Regne de València. Aquesta renúncia per part de les altes capes de la nostra societat genera la recessió literària i la desconfiança en la llengua pròpia. La nostra llengua, sense el suport polític de la seua etapa àuria, queda eclipsada per l’auge del castellà que viu un període d’esplendor literari.

 

 EXERCICI 3

 

Però, podem valorar la vitalitat d’una llengua exclusivament per la seua producció literària culta?

 

Cal recordar que la nostra llengua va seguir sent llengua institucional fins als inicis del s. XVIII si bé la Cancelleria Reial – assimilada pel Consell d’Aragó – ja no exercia la tutela lingüística del passat, però les Corts Privatives, els municipis, els registres parroquials i notarials, l’administració de la justícia, els intercanvis comercials i una part considerable de la predicació i de l’ensenyament universitari s’expressaven majoritàriament en la nostra llengua fins el darrer terç del segle XVII.

 

 

Compara la vitalitat de la nostra llengua en la societat actual amb la que tenia just abans de la Guerra de Successió. Quines conclusions podem extraure?

 

EXERCICI 4

 

Després d’escoltar el Romanç de cec d’Al Tall, respon les preguntes següents:

 

 

Va ser a la tardor de 1705

que a Altea desembarcà

Baptista Basset,

com a general

de l’exèrcit de Carles el d’Àustria.

entrà a la Marina

i passejà per pobles i viles

i en moltes comarques

als maulets va distribuint armes

i donant raons,

convencent tots els llaudadors

que l’Arxiduc Carles

ha promés suspendre tributs i gravàmens

i tot el país

li va plantar cara al borbó Felip V.

 

Els reis i governants de tot Europa

es posen a l’aguait i al plet s’aboquen

que està en discussió

la corona dels regnes d’Espanya

i els dos aspirants

una guerra van a provocar,

buscant aliances

amb altres estats dos exèrcits preparen,

Felip de Borbó i Carles d’Àustria,

tals són els seus noms.

 

Al poble van renàixer les esperances

 d’arrancar el poder als nobles senyors

i en poques setmanes el camí de València aplanaren

maulets i aliats dominaren pobles i ciutats.

D’una punta a l’altra el país va tornar a obrir les arques

per traure al carrer les senyeres contra el botifler

i l’arxiduc Carles a porta de Quart aclamaren

i el féu jurament d’obeir i defendre les lleis.

 

Del dia que ara esmente,

guardeu memòria,

el 25 d’abril de 1707.

Que trista batalla

va somoure la terra d’Almansa;

l’exèrcit borbó

al de l’Àustria va véncer d’un colp

i sense defenses

ocuparen comarques senceres.

Mal dia va nàixer

qui ordenà destruccions i matances.

Si el mal ve d’Almansa

amb raó diuen que a tots alcança:

No es pot oblidar

que en la boca del poble ha quedat.

Després que va sotmetre tot el país

 i va tractar els homes amb gran crueltat

pensà que era l’hora

d’augmentar el poder de la seua corona

i sense tardança

promulgà el decret de Nova Planta

pel qual suprimia

les lleis i costums de la pràctica antiga

i ens va prohibir

que parlàrem la llengua d’ací.

 

Senyors i senyores,

de la història us hem fet el recompte;

Si voleu seguir

en els llibres està tot escrit.

 

a)  Qui era Baptista Basset? 

 

b) Com convenç Basset els llauradors valencians perquè donaren suport a la candidatura de Carles d’Àustria?

 

c) Què pressuposen el verbs van renàixer i van tornar a obrir?

 

d)  Quines lleis va jurar defendre Carles d’Àustria?

 

 

En el documental "Almansa 1707: de la revolta a la repressió", tens la història de la Guerra de Successió àmpliamet explicada.

 

Després de visionar la versió reduïda del documental a classe has d'emplenar el qüestionari que et facilitarà la teua professora (el pots consultar prèviament per familiaritzar-te amb les preguntes i fer-ne un seguiment més efectiu descarregant-te'l)


Test Almansa 1707 plantilla.pdf
Documento Adobe Acrobat 179.1 KB

 IMPORTANT: el resultat del test pot apujar fins a 1 punt la nota del control de LITERATURA del punt 5. 

Auca de la Guerra de Successió

Si vols repassar la Guerra de Successió llegint una auca, clica l'enllaç següent:

 

http://www.auques.cat/tot.php?auca=almansa

 

 

Lectures recomanades

Disponible BM
Disponible BM

L’1 de noviembre de 1700 mor a Madrid, sense descèndencia, Carles II. Aquest fet desencadena la terrible Guerra de Succesió per la corona de l’Imperi. La casa de Borbó i la d’Hasburg es disputen el tron buit. Les potències europees es posen ràpidament en moviment per fer valdré llurs interessos. Unes defensen el candidat francés, Felip d’Anjou, mentre d’altres s’estimen més l’opció de l’arxiduc austríac Carles. Espanya també acaba per dividir-se en dos. A més, al territorio valencià, la guerra agafa un caire de revolució social. Els llauradors i els gremis d’artesans veuen que ha arribat el momento de posar fi a les injusticies dels poderosos. Enmig de tanta turbulència destaca la figura de Joan Baptista Basset, el fill d’un humil d’Alboraia, que pogué haver canviat el rumb de la història.

...........................................................................................................

Disponible a la BM
Disponible a la BM

L'aventura de viure entre maulets i botiflers


El 1700, mentre les campanes ploren la mort del rei Carles, Marc Peris se’n va a València, on el mestre impressor Onofre Cabrera li obri les portes d’un món nou. Mentre va fent-se un home, Marc descobreix l’amor, cultiva l’amistat, té notícies d’un heroi popular que podria ser el seu pare i sent parlar per primera vegada d’una guerra encara llunyana entre dos bàndols, els austriacistes i els borbònics, per la successió al tron.

 

Més informació a:

 

http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/vent-dalmansa.html

 

........................................................................................

 

Novel.la mig fictícia ,ig real que s'enfonsa en la Marina Alta durant el segle XVII i principis del XVIII perquè vull donar a conéixer els primers passos de la nostra formació com a poble: l'expulsió dels moriscs, la pirateria, el fanatisme religiós, el bandolerisme, la repoblació mallorquina, la Segona Germania, la Guerra de Successió...