En aquest elllaç trobaràs uns presentació resum del poeta considerat el precedent d'Ausiàs March:

http://www.slideshare.net/MirandaCasanovaMartos/jordi-de-sant-jordi-7983310?from_search=1

Si vols fer-te una idea ràpida de qui va ser Ausiàs March, llig aquesta auca que resumix la seua vida i obra amb un toc d'humor!

O visiona aquest vídeo.

Ausiàs March es va diferenciar en molt dels poetes trobadorescos, però la seua producció literària té en aquesta poesia el seu punt de partida. Una de les característiques de la poesia trobadoresca que continuem veient en Ausiàs March és la utilització de senyals per tal d’encobrir la identitat de la dama a la qual van adreçats els poemes. Cadascun dels 5 senyals que utilitza encobreix diferents dones a qui March va estimar al llarg de la seua vida. A partir de la metàfora o de la imatge continguda als senyals, intenta trobar la seua equivalència: 

A. Llir entre cards

B. Plena de seny

C. Amor, amor

D. Oh foll amor

E.Mon darrer bé

___ Amors inicials o de joventut referits a una dama  molt assenyada.

___ Dona de qui reclama de vegades un amor espiritual i d’altres sensual, amb la qual cosa evidencia les seues contradiccions.

___ Amor que li proporciona un equilibri emocional i pau interior pròpia de la maduresa aconseguida amb la darrera esposa.

___ Personificació de l’Amor, a qui el poeta es dirigueix planyent-se per la pèrdua de la facultat d’amar.

___ Amors dels quals March té consciència de pecat          

Els temes que dominen la poesia d’Ausiàs March són:

L’amor: descrit com un sentiment contradictori, com a idea i com a passió carnal alhora. Expressa els seus sentiments amorosos en forma de lluita entre l’amor platònic i el desig sexual. Ausiàs March ha passat a la història de la literatura com el poeta que aspira a l’amor pur, espiritual i que cau contínuament en les temptacions de la carn; per això el coneixem com el poeta escindit (= partit).

La dona: que ja no és aquella dona poderosa i sense pietat dels trobadors sinó que March la transforma en un ésser real de carn i ossos, amb grans virtuds però també orígen dels vicis més grans.

La mort: considerada, no com l’acabament de l’amor, sinó com a remei del seu desig amorós i com a redempció del pecat produït per l’amor carnal.

La comparació o símil és un recurs literari clàssic en la construcció del llenguatge poètic. Sovint es basa en la relació lògica o irracional entre dos o més termes.

La comparació és un dels recursos més representatius i personals d’Ausiàs March. La seua sòlida formació li permetia d’analitzar minuciosament idees i sentiments i així, partint d’una comparació inicial, bastia tot el poema.

LLig i escolta els poemes "Tal com aquell qui es veu prop de la mort" i "Si com lo taur se'n va fuyt pel desert" que tens a la pàgina 50 del Volum II del llibre de text de 3r.

"Tal com aquell qui es veu prop de la mort"

 https://www.musicadepoetes.cat/titol?autor=141&titol=1758

"Si com lo taur se'n va fuyt pel desert"

a) Fes el còmput sil·làbic i la rima dels dos poemes.

b) Ompli la següent graella amb la informació que extragues dels poemes.

Ompli la graella de l'exercici 2 amb aquests dos poemes que presenten una estructura semblant als ja treballats:

Sóc com aquell qui pensa que morirà

i ja li han llegit moltes voltes la sentència

però per mercé li és donada audiència:

creu i no creu que mercé li valdrà;

el mal i el bé van al mesquí davant

que fermament no els gosa esperar.

Així no puc sense por vós desitjar,

ni ser no en puc del tot desesperat

(https://www.musicadepoetes.cat/titol?autor=141&titol=876 )

Si com la mar es plany greument i crida,

quan dos forts vents la baten igualment,

l’un de llevant i l’altre de ponent,

i dura tant fins un dels vents ha deixat

sa força gran front el vent més poderós.

Dos grans desigs han combatut mon pensament,

però el voler es decideix a seguir-ne un;

jo vos el publique: amar-vos honestament

En quins dels 4 poemes que has estudiat apareix l'amor viscut com una contradicció?

Veient les situacions hipotètiques amb què es compara el poeta, podries descriure el seu estat d'ànim? Creus que l'afirmació que March sembla, més que un poeta de l'amor, un poeta del dolor, és certa? A què creus que pot ser degut?

Escolta en l'enllaç la versió musical de Raimon del poema original d'Ausiàs March Veles e vents i contesta les qüestions de més avall (a sota, tens una imatge de la Rosa dels Vents per tal d'ajudar-te a respondre):

http://www.youtube.com/watch?v=kTrXHvrvo2I

VELES E VENTS

Veles e vents han mos desigs complir, 
faent camins dubtosos per la mar. 
Mestre i ponent contra d'ells veig armar; 
xaloc, llevant, los deuen subvenir 
ab llurs amics lo grec e lo migjorn, 
fent humils precs al vent tramuntanal 
que en son bufar los sia parcial 
e que tots cinc complesquen mon retorn. 

Bullirà el mar com la cassola en forn, 
mudant color e l'estat natural, 
e mostrarà voler tota res mal 
que sobre si atur un punt al jorn. 
Grans e pocs peixs a recors correran 
e cercaran amagatalls secrets: 
fugint al mar, on són nodrits e fets, 
per gran remei en terra eixiran. 

Amor de vós jo en sent més que no en sé, 
de què la part pitjor me'n romandrà; 
e de vós sap lo qui sens vós està. 
A joc de daus vos acompararé. 

Io tem la mort per no ser-vos absent, 
perquè amor per mort és anul·lat: 
mas jo no creu que mon voler sobrat 
pusca esser per tal departiment. 
Jo só gelós de vostre escàs voler, 
que, jo morint, no meta mi en oblit. 
Sol est pensar me tol del món delit, 
car nós vivint, no creu se pusca fer: 

aprés ma mort, d'amar perdau poder, 
e sia tost en ira convertit. 
E, jo forçat d'aquest món ser eixit, 
tot lo meu mal serà vós no veer. 

Amor, de vós jo en sent més que no en sé, 
de què la part pitjor me'n romandrà, 
e de vós sap lo qui sens vós està: 
A joc de daus vos acompararé. 

- Quins vents són favorables per a navegar? Quins en són contraris? (estrofa 1)

- Què li demana el poeta als vents? (estrofa 1)

- Busca al poema les dos comparacions que fa Ausiàs March.

- La segona estrofa conté dos hipèrboles. Explica-les.

- Per quins motius tem el poeta la mort?  (estrofa 4)

- Quina n’és, per a March, la part més negativa de la mort? Què li desitja Ausiàs March a la dama una vegada ell haja mort? (estrofa 5)

En l'enllaç següents pots visionar el reportage fet pel programa DOSSIERS de Canal 9, Ausiàs March: cor d'acer, de carn i fusta,  i que gira al voltant de la figura del nostre poeta més universal.

I en to d'humor, pots mirar també aquesta entrevista a Ausiàs March: