4.3. La poesia del Segle d'Or

******JORDI DE SANT JORDI******

En aquest elllaç trobaràs uns presentació resum del poeta considerat el precedent d'Ausiàs March:

 

http://www.slideshare.net/MirandaCasanovaMartos/jordi-de-sant-jordi-7983310?from_search=1

***********AUSIÀS MARCH*********

Si vols fer-te una idea ràpida de qui va ser Ausiàs March, llig aquesta auca que resumix la seua vida i obra amb un toc d'humor!

AUCA D'AUSIÀS MARCH
Auca Ausiàs March.pdf
Documento Adobe Acrobat 786.7 KB

EXERCICI 1

Ausiàs March es va diferenciar en molt dels poetes trobadorescos, però la seua producció literària té en aquesta poesia el seu punt de partida. Una de les característiques de la poesia trobadoresca que continuem veient en Ausiàs March és la utilització de senyals per tal d’encobrir la identitat de la dama a la qual van adreçats els poemes. Cadascun dels 5 senyals que utilitza encobreix diferents dones a qui March va estimar al llarg de la seua vida. A partir de la metàfora o de la imatge continguda als senyals, intenta trobar la seua equivalència: 

 

A. Llir entre cards

B. Plena de seny

C. Amor, amor

D. Oh foll amor

E.Mon darrer bé

 

___ Amors inicials o de joventut referits a una dama  molt assenyada.

 

___ Dona de qui reclama de vegades un amor espiritual i d’altres sensual, amb la qual cosa evidencia les seues contradiccions.

 

___ Amor que li proporciona un equilibri emocional i pau interior pròpia de la maduresa aconseguida amb la darrera esposa.

 

___ Personificació de l’Amor, a qui el poeta es dirigueix planyent-se per la pèrdua de la facultat d’amar.

 

___ Amors dels quals March té consciència de pecat          

 

 

TEMÀTICA DE LA POESIA D'AUSIÀS MARCH

Els temes que dominen la poesia d’Ausiàs March són:

 

L’amor: descrit com un sentiment contradictori, com a idea i com a passió carnal alhora. Expressa els seus sentiments amorosos en forma de lluita entre l’amor platònic i el desig sexual. Ausiàs March ha passat a la història de la literatura com el poeta que aspira a l’amor pur, espiritual i que cau contínuament en les temptacions de la carn; per això el coneixem com el poeta escindit (= partit).

 

La dona: que ja no és aquella dona poderosa i sense pietat dels trobadors sinó que March la transforma en un ésser real de carn i ossos, amb grans virtuds però també orígen dels vicis més grans.

 

 

La mort: considerada, no com l’acabament de l’amor, sinó com a remei del seu desig amorós i com a redempció del pecat produït per l’amor carnal.

RECURSOS DE LA POESIA D'AUSIÀS MARCH

La comparació o símil és un recurs literari clàssic en la construcció del llenguatge poètic. Sovint es basa en la relació lògica o irracional entre dos o més termes.

 

La comparació és un dels recursos més representatius i personals d’Ausiàs March. La seua sòlida formació li permetia d’analitzar minuciosament idees i sentiments i així, partint d’una comparació inicial, bastia tot el poema.

 

 

EXERCICI 2

LLig i escolta els poemes "Tal com aquell qui es veu prop de la mort" i "Si com lo taur se'n va fuyt pel desert" que tens a la pàgina 50 del Volum II del llibre de text de 3r.

 

"Tal com aquell qui es veu prop de la mort"

 

http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=141&titol=1758

 

"Si com lo taur se'n va fuyt pel desert"

 

http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=141&titol=1763

 

a) Fes el còmput sil·làbic i la rima dels dos poemes.

 

b) Ompli la següent graella amb la informació que extragues dels poemes.

 

PARTS DEL POEMA

 

 

 

SITUACIÓ HIPOTÈTICA amb la qual es compara el poeta

 

 

 Versos de ____ al _____

 

 

 

ESTAT D’ÀNIM DEL POETA

 

 

 

 Versos de ____ a ____

 

 

CONCLUSIÓ

(pot aparéixer o no)

 

 

EXERCICI 3


Ompli la graella de l'exercici 2 amb aquests dos poemes que presenten una estructura semblant als ja treballats:

 

 

Sóc com aquell qui pensa que morirà

i ja li han llegit moltes voltes la sentència

però per mercé li és donada audiència:

creu i no creu que mercé li valdrà;

el mal i el bé van al mesquí davant

que fermament no els gosa esperar.

Així no puc sense por vós desitjar,

ni ser no en puc del tot desesperat

 

http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=141&titol=876)

 

 

Si com la mar es plany greument i crida,

quan dos forts vents la baten igualment,

l’un de llevant i l’altre de ponent,

i dura tant fins un dels vents ha deixat

sa força gran front el vent més poderós.

Dos grans desigs han combatut mon pensament,

però el voler es decideix a seguir-ne un;

jo vos el publique: amar-vos honestament

EXERCICI 4

En quins dels 4 poemes que has estudiat apareix l'amor viscut com una contradicció?

 

 

EXERCICI 5

Veient les situacions hipotètiques amb què es compara el poeta, podries descriure el seu estat d'ànim? Creus que l'afirmació que March sembla, més que un poeta de l'amor, un poeta del dolor, és certa? A què creus que pot ser degut?

EXERCICI 39 de la pàgina 50 del Volum II 3r

Escolta en l'enllaç la versió musical de Raimon del poema original d'Ausiàs March Veles e vents i contesta, a més de les preguntes del llibre de text, les qüestions de més avall (a sota, tens una imatge de la Rosa dels Vents per tal d'ajudar-te a respondre les qüestions del llibre):

 

http://www.youtube.com/watch?v=kTrXHvrvo2I

 

VELES E VENTS

Veles e vents han mos desigs complir, 
faent camins dubtosos per la mar. 
Mestre i ponent contra d'ells veig armar; 
xaloc, llevant, los deuen subvenir 
ab llurs amics lo grec e lo migjorn, 
fent humils precs al vent tramuntanal 
que en son bufar los sia parcial 
e que tots cinc complesquen mon retorn. 

Bullirà el mar com la cassola en forn, 
mudant color e l'estat natural, 
e mostrarà voler tota res mal 
que sobre si atur un punt al jorn. 
Grans e pocs peixs a recors correran 
e cercaran amagatalls secrets: 
fugint al mar, on són nodrits e fets, 
per gran remei en terra eixiran. 

Amor de vós jo en sent més que no en sé, 
de què la part pitjor me'n romandrà; 
e de vós sap lo qui sens vós està. 
A joc de daus vos acompararé. 

Io tem la mort per no ser-vos absent, 
perquè amor per mort és anul·lat: 
mas jo no creu que mon voler sobrat 
pusca esser per tal departiment. 
Jo só gelós de vostre escàs voler, 
que, jo morint, no meta mi en oblit. 
Sol est pensar me tol del món delit, 
car nós vivint, no creu se pusca fer: 

aprés ma mort, d'amar perdau poder, 
e sia tost en ira convertit. 
E, jo forçat d'aquest món ser eixit, 
tot lo meu mal serà vós no veer. 

Amor, de vós jo en sent més que no en sé, 
de què la part pitjor me'n romandrà, 
e de vós sap lo qui sens vós està: 
A joc de daus vos acompararé. 

 

 

- Quins vents són favorables per a navegar? Quins en són contraris?

 

- Què li demana el poeta als vents?

 

- Per quins motius tem el poeta la mort?  (estrofa 4)

 

- Quina n’és, per a March, la part més negativa de la mort?Què li desitja Ausiàs March a la dama una vegada ell haja mort? (estrofa 5)

 

ROSA DELS VENTS
ROSA DELS VENTS

REPORTATGE AUSIÀS MARCH

En l'enllaç següents pots visionar el reportage fet pel programa DOSSIERS de Canal 9, Ausiàs March: cor d'acer, de carn i fusta,  i que gira al voltant de la figura del nostre poeta més universal.

 

 

TREBALL

Ara ja estàs en condicions de convertir-te en un/a poeta/essa! Així que, seguint l’estil d’Ausiàs March, elabora un poema que tinga LA MATEIXA estructura als que has estudiat en les ACTIVITATS 2 i 3 .

 

Seguir els passos següents t’ajudarà a bastir el teu poema:

 

·         Pensa en una situació real (que hages viscut o que et siga fàcil imaginar) que poguera motivar-te a escriure un poema (la persona a qui estimes no et fa cas, la persona a qui estimes se n’ha d’anar a viure lluny de tu, ...). Sempre és més fàcil inspirar-se quan es tracta d’una experiència viscuda en 1a persona però si no se te n’ocorre cap, ... imaginació al poder!

·         Ara ve la part més difícil: has de trobar una situació hipotètica amb què comparar la situació real que has pensat anteriorment. Si et resulta més fàcil, pots pensar en primer lloc la situació hipotètica i després acoblar-li la situació real.

·         Ara ja pots muntar el poema a partir de la comparació entre la situació hipotètica i la comparació a l'estil d'Ausiàs March.

·         La llargària del teu poema és lliure (pots emprar tants versos com necessites per tal que la comparació entre ambdues situacions quede clara) tot i que el més convenient és una llrgària semblant a la que has estudiat (dues estrofes de 4 versos).

 

Assegura’t que tinga rima (si et resulta molt complicat pots tirar mà de la rima fàcil que és un terme que s'aplica a la rima basada en terminacions gramaticals. Per exemple, és senzill en valencià fer rimar dos versos usant el mateix temps del verb (cantar-anar), o adverbis en –ment, o antònims (fer-desfer), …

 

·        No et preocupes, com que ets un/a poeta/essa novell/a,  se’t perdonarà que el còmput sil·làbic no siga perfecte! Això sí, procura que quan el poema es llija en veu alta, tinga bon ritme.

·      Pots amagar la identitat del teu estimat/da sota un senyal que destaque alguna de les seues característiques.

·         Quan el tingues totalment enllestit, passa’l a net.

·     Revisa els ítems que se t’avaluaran per tal de tindre’ls presents a l’hora de fer la redacció definitiva del teu poema. No oblides que les faltes d’ortografia descompten 0,3 si no es corregeixen correctament!

! Recorda que has d’entregar  la tasca prèvia (treball en brut) juntament amb el treball definitiu.

 

En el treball corregit, la professora t’indicarà el nombre dels ítems que caldria millorar (per exemple: tens fluixos els ítems 6 i 8).


 

 

 

ÍTEMS A AVALUAR

1) Entre la situació hipotètica i la real amb la qual es compara hi ha una relació lògica.

2) Es diferencien clarament les dues/tres part.

3) La llargària del poema és suficient perquè la comparació s’entenga a la perfecció.

4) El poema té una rima adequada.

5) El poema, encara que no té un còmput sil·làbic ajustat, té ritme.

6) Si usa algun senyal , aquest té relació amb alguna qualitat o defecte de la persona estimada.

7)El llenguatge utilitzat s’adiu al context poètic.

8) Presentació i originalitat.

9) Ha fet la tasca prèvia.