3.2. LA POESIA TROBADORESCA

Els trobadors cantaven a una dama a qui consideraven un ésser excel·lent dotat no només de qualitats estètiques i morals sinó també de poder. La poesia trobadoresca és, per tant,  una poesia formal on el “jo” de l’autor no implica sovint cap mena d’autenticitat o de reafirmació en una experiència pròpia i real.

 

Algunes vegades, però, el trobador sí estimava la dama a la qual dedicava els seus versos. En aquests casos, la relació no solia tindre un bon final.

 

Llig aquesta llegenda sobre quina va ser la fi del trobador Guillem de Cabestany i el de la seua estimada Saurimonda:

 

Guillem de Cabestany va ser un cavaller de la comarca del Rosselló, que confina amb Catalunya i amb el Narbonés. Va ser de molt bon tracte, molt preuat per les armes, la cortesia i el servei.


A la seua comarca hi havia una dama que es deia madona Saurimonda, muller de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble, ric, dolent, brau, fer i orgullós.

 

En Guillem de Cabestany amava la dama per amor i d’ella cantava i per a ella feia les seues cançons. I la dama, que era jove, alegre, gentil i bella, el volia més que res del món. I això va ser dit a En Ramon de Castell Rosselló; i ell, com a home irat i gelós, inquirí tot el fet i sabé que era cert, i va fer guardar la seua muller.


S’esdevingué un dia que Ramon de Castell Rosselló es va trobar amb Guillem de Cabestany, que anava sense gran companyia, i el matà, i li va fer tallar el cap. El cor el féu portar a sa casa, i el cap també. I va fer rostir el cor i cuinar a pebrada i el féu donar a menjar a la seua muller. Quan la dama l’hagué menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: «Sabeu què heu menjat?». Ella va respondre: «No, però m’ha semblat una vianda molt bona i molt saborosa». Llavors ell li confessà que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat i perquè s’ho creguera, féu portar el cap davant d’ella. Quan la dama va veure i sentir allò, perdé la vista i l’oïda. Quan revingué va dir: «Senyor, m’heu donat un menjar tan bo que mai més no en prendré cap altre». Quan ell ho sentí corregué amb la seua espasa i volgué ferir-la al cap, peró ella corregué a un balcó i es deixà caure, i així morí.


La notícia que En Ramon de Castell Rosselló havia donat a menjar el cor de Guillem a la dama corregué pel Rosselló i per tot Catalunya. Hi hagué gran tristesa per totes les comarques i la queixa arribà al rei d’Aragó, que era senyor d’En Ramon de Castell Rosselló i d’En Guillem de Cabestany. I anà a Perpinyà del Rosselló, i féu anar davant seu En Ramon de Castell Rosselló, i quan fou vingut el féu empresonar, li prengué tots els seus castells i els féu derrocar. Li llevà tot el que tenia i l’empresonà. Després va fer portar Guillem de Cabestany i la dama a Perpinyà i posar- los en un monument davant la porta de l’església, i féu esculpir sobre el monument com havien estat morts. I ordenà que per tot el comtat de Rosselló tots els cavallers i les dames els vingueren a fer aniversari cada any. I Ramon de Castell Rosselló morí a la presó del rei.

 

M. RIQUER i A. COMAS Història de la literatura catalana (vol.I)

 

 

GÈNERES DE LA POESIA TROBADORESCA

Si vols saber com s'anomenaven les diferents composicions creades pels trobadors segons el tema de què tractaven, vés a l'enllaç següent:

 

 

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/paraules/pantalla3.htm