EL DIARI PERSONAL

TEORIA
TEORIA.pdf
Documento Adobe Acrobat 161.3 KB
EXERCICIS
El diari personal - EXERCICIS.pdf
Documento Adobe Acrobat 177.8 KB

************CARACTERÍSTIQUES********

El diari personal és un relat que recull notes diàries sobre esdeveniments quotidians, que prenen un caire intimista si són el reflex de les emocions, els sentiments o els pensaments de qui escriu. A més, és un génere narratiu que té un ús doble. Així, pot ser:


• Privat, quan l’autor escriu el diari (quadern, agenda...) per llegir-lo en la intimitat. Hi sol fer balanç del que passa cada dia i anota reflexions, opinions, sentiments, projectes, etc. Tracta temes amb tota llibertat. Es redacta en un nivell de llengua col·loquial o informal, ja que no s’escriu pensant que puga ser publicat.

 


• Literari o públic, quan l’escriu un autor sobre si mateix o s’identifica amb un personatge. En el segon cas, sota la personalitat d’aquest, pot inventar un diari personal, un llibre de memòries oun dietari per a ser publicat. Segons el tipus de personatge narrador (edat, nivell social, ocupació...), s’hi utilitzará un nivell de llengua més o menys culte o literari.

EXERCICI 1

Llig aquest text:

 

21 de setembre

Avui, eixint de classe, passe d’anar amb la colla al Quina-son-tandolça;
tinc la intenció de tancar-me a la meua habitació a escriure el
diari. Me’n vaig corrents cap a casa de la mare (enguany, en Marc i jo
vivim amb ella per primera vegada des que els pares es van separar)
i, quan entre, la sent parlar amb l’Octàvia. L’Octàvia és germana del
pare, és escriptora i viu a París. El pare ara té una parella nova, però
com que a casa meua som molt civilitzats (ha, ha, ha), les dues excunyades
han conservat l’amistat...

Faig senyals a la mare perquè m’hi deixe posar.
Em passa el telèfon mentre em recorda que és una trucada internacional,
que val una pasta, que paga l’Octàvia, que no m’enrotlle.
Explique a l’Octàvia de què va el nou diari que estic escrivint. De
segur que ella téinformació a dojo.

—Violència de gènere? És una gran idea.

—A que sí? A més, el faré servir com a treball de recerca per a aquest
curs i n’exposaré els resultats a classe. Potser encara ens ajudarà a establir
relacions sentimentals en pla d’igualtat...

—Tens raó. Però, saps? Precisament pensant en la gent jove et propose que l’amplies a una altra mena de violència que també us afecta o us pot afectar: la violència escolar.

—Ostres, Octàvia! Vols dir...? Què hi tenen a veure els maltractaments cap a les dones amb aquesta violència?

—Jo crec que el mecanisme és molt semblant.

—Doncs, jo no ho veig, francament, però t’escolte —ho dic mentre m’assec per terra i pose a la vora la meua llibreta blava i un retolador. He de reconéixer que la molt combativa Octàvia sempre em proporciona bones idees.

—La violència escolar... —comença.

—El bullying —la talle.

—Sí, aquesta és la paraula anglesa. En català no sé com en podríemdir...

—Bully, què és?

—Un gallet, un perdonavides, un pinxo, un que fa bravates...

—O siga que bullying seria més o menys fer el pinxo... pinxisme o bravatisme.

—Mmm. Sí. Bé, continuem, el pinxisme o bravatisme és la intimidació contra un company d’escola.

—La intimidació?

—Intimidar vol dir provocar por en una persona. En aquest cas, s’intimida l’altre per tenir-lo dominat. O siga —i ara veuràs per què et propose que incorpores el pinxisme obravatisme al teu diari blau—, és una manera d’establir les relacions entre algú, que es creu superior, i un altre, al qual considera inferior. Sempre des del seu punt de vista, és clar. És a dir, l’un domina, i l’altre, entre altres raons per por, se sotmet.

—Transparent! Vull dir que és clar que el mecanisme és el mateix que en la violència de gènere. Potser totes les violències tenen el mateix origen...

GEMMA LlENAS. El diari blau de la Carlota Edicions Empúries (adaptació)

 

Ara contesta les preguntes següents:


a) Qui és i com és el narrador?

b) Amb qui viu ¡ per quin motiu?

c) Qui és i com és Octàvia?

d) Creus que l’expressió «ha, ha, ha» s’hi utilitza per a mostrar ironia o alegria?

e) Quin nivell de llenguatge utilitza Carlota, la narradora?

f) Quin nivell de llenguatge utilitza Octàvia?

g) Escriu en nivell de llengua estándard aquestes expressions col•loquials (si et cal, consulta un diccionari):

 

passar d’anar: 

enrotllar-se: 

a dojo: 

perdonavides:  

gallet: 

valdre una pasta: ..

fer el pinxo: 

bravata: 

 

h)Quin tipus de diari és el text de l’exercici 1? Explica quins elements t’han permés saber-ho.

i) Has llegit alguna altra novel·la que tinga forma de diari personal? Quina?

*************ESTRUCTURA*************

El diari personal s’organitza en textos o págines d’extensió i temàtica variable.

 

Cadascun d’aquests té dues parts clarament diferenciades:


• La
data en què s’escriu: generalment s’expressa només amb el dia i el mes; l’any se sobreentén.


• El
cos de la narració: el protagonista conta els fets que Ii han ocorregut en un dia, però també hi pot descriure sentiments, exposar conflictes, argumentar opinions, transcriure diàlegs (en estil directe o indirecte), incloure anècdotes, etc. Per acabar, pot oferir el desenllaç d’un conflicte o, simplement, tancar la jornada. Cal tenir en compte que allò que dóna qualitat literària a un relat no és la quantitat de realitat, ficció o autobiografia que conté, sinó l’habilitat de l’autor per a crear mons amb paraules, amb una lògica interna, perquè el lector se’ls crega.

 

 

EXERCICI 2

Indica les parts del diari en el text de l’exercici 1.

**************RECURSOS**************

a) Recursos narratius


En el diari personal predomina la narració dels fets, seguint un ordre cronològic o amb alteracions (anticipació, retrocessió, simultaneïtat), però sovint sol incloure descripcions (d’objectes, persones, ambients, sensacions...) i diàlegs, que es poden expressar de manera directa (quan els personatges parlen) o indirecta (quan el narrador conta el que diuen).

 
Des del punt de vista lingüístic, s’utilitzen els recursos següents:


• La
primera persona del singular per a narrar i descriure. Aquest recurs permet que el lector s’identifique amb el personatge narrador o s’hi acoste.


• El
present d’indicatiu per a descriure fets immediats (odie, estime, preferisc...), i el passat imperfet i el passat perfet per a contar fets passats (estudiava, he vist...).


• Connectors temporals, que fan explícita la cronologia dels fets (aleshores, més tard, al mateix temps, l’endemà, ahir...).

 
• Connectors consecutius, que expliquen els resultats dels fets (doncs, de manera que, per tant...).

 


• Locucions i frases fetes, que mostren la personalitat del narrador i aporten versemblança als fets (n’estic fins al capdamunt, una passada!, quina llanda!...).

EXERCICI 3

2)    Localitza en aquest text mostres de narració (subratlla a llapis), de descripció (subratlla en blau) i de diáleg (subratlla en roig):

 

El meu pare, que em veu donar voltes a l’entorn dels llibres de text, m’invita a pujar a les golfes de la casa.

 

—Hi estaràs bé —em diu—. Si vols treballar una estona, ningú no t’amoïnarà...


I així, a la tarda, després de ronsejar una mica per tota la casa, he pujat dalt de tot. Mentre, amb els llibres sota el braç, vaig enfilant els graons, em sorprén la llum dolça, blana, suau, que baixa de l‘ull del teulat. Una delícia.

 

Les golfes formen una gran habitació, de sostre baix, amb els cairats visibles,  plena d’andròmines perfectament ordenades i ben posades. A la casa, la presència de la meva mare és visible a tot arreu. Sospito que si pogués ordenaria fins i tot els sentiments.

 

 

JOSEP PLA. El quadern gris. Edicions Destino

 

 

Quin tipus de llenguatge ha utilitzat el seu autor?

 

Quin tipus de diari creus que és?

 

EXERCICI 4

 Llig aquest text i contesta les preguntes:

 

El despertador ha sonat a les set i jo estava morta de son, no m’hauria alçat, però he recordat que era dimecres i a primera hora tenia matemàtiques. Camí de l’institut m’he trobat amb Pep, Maria i Carme; els companys també feien cara de son perquè també s’havien gitat massa tard. Els he contat que ja tinc Internet a la meua habitació.

La classe ha sigut un rotllo. Joan parla sempre amb el mateix to de veu i no entenc els logaritmes. Li he demanat que me’ls explique, però no m’ha fet cas. Amb aquest professor no aprovaré el curs, n’estic convençuda.

a)      Quin llenguatge hi utilitza?

b)     Quin tipus de diari creus que és?

**************TREBALL**************

Les memòries personals literàries

Ha arribat l'hora de practicar les memòries personals literàries. Com? Llig atentament:

Esteu a punt de posar-li punt i final a una llarga etapa a la vostra vida: acabeu l’ESO i direu adéu al centre que vos ha vist créixer.

 

En aquesta activitat hauràs de mirar arrere i contar què han significat els anys que has passat al col·legi i com et sents ara que estàs a punt de concloure aquesta etapa de la teua vida.

 

En la  planificació de les teues memòries segueix els passos següents:  

 

1. Resumeix els components de la història en fets (què va passar), personatges (a qui), llocs (on) i temps (quan). 

 

2. Tria a qui adreçaràs el teu discurs.

 

3. Planifica l’ordre temporal en què contaràs els esdeveniments. Recorda que una cosa és l’ordre en què van ocórrer i una altra, l’ordre en què tu els contaràs (sovint les memòries solen començar en un moment important de la vida del seu autor).

 

4. Tria el to que penses donar a la narració, que pot ser: nostàlgic, irònic, divertit, provocador...

 

5. Planifica també la inclusió d’elements no narratius, com ara descripcions i diàlegs (tot i que no n'abuses per no fer el text excessivament extens).

 

En la  redacció de les teues memòries segueix els passos següents:

 

a. Comença les teues memòries pel moment que hages elegit com a determinant per a tu.

 

b.  Recorda que la persona narrativa en aquest tipus de text normalment és la 1a persona del singular.

 

c. El present és el temps verbal més usat en les memòries personals tot i que també podem trobar altres temps verbals, com el passat (quan contem coses del passat) i el futur (quan ens imaginem com serà el que encara no ha ocorregut) .

 

d. Descriu breument els llocs i els objectes que apareixen en la teua narració. Aquestes descripcions serveixen per ambientar l'acció i situar els teus lectors.

 

f. Utilitza connectors per tal de relacionar idees i esdeveniments. No oblides de triar un fil conductor i de seguir-lo al llarg de la teua redacció.

 

g. Recorda que no es tracta de fer un llistat de cursos i professors, sinó de reflexionar sobre allò que has fet o sentit i d’intentar transmetre-ho.

 

h. Per acabar, revisa l'ortografia i la puntuació.  

 

i. Passa a net la redacció definitiva de les teues memòries ja revisades.

 

j. Per tal de realitzar el teu treball amb un màxim de garanties, revisa quins són els ítems que se t’avaluaran:

 

1) El narrador ha triat una persona o objecte a qui dirigir les seues paraules.

2) Tot i que predomina la narració, hi ha descripcions, sobretot de sentiments així com també l’exposició d’opinions personals.

3) El contingut de la redacció està basat en fets reals on l’autor és el narrador i el protagonista.

4) El text està narrat en 1a persona.

5) Utilitza els temps verbals correctament.

6) Utilitza connectors per relacionar els diferents esdeveniments.

7) El text està ben cohesionat i és coherent.

8) El vocabulari utilitzat és ric i variat.

9) La informació està presentada de manera atractiva i original.

10) Presentació.

11) Utilitza correctament els signes de puntuació.